La parròquia de Munciar apareix esmentada a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X i en documents posteriors del segle XI i XIV. Pertanyia al pagus baritensis. És una església d’una sola nau, encapçalada a llevant per un absis semicircular, el qual està precedit d’un arc presbiterial. La volta actual és de rajola ceràmica. La façana absidal està dividida en cinc panys per quatre lesenes que des del basament pugen fins el fris, format per parelles d’arquets cecs. La decoració és característica del segle XI. La porta d’entrada, situada a migdia, es resol amb tres arquivoltes en degradació. A l’extrem occidental s’aixeca un campanar de torre modern . Al Museu Diocesà d’Urgell es conserven un rentamans d’aram (segle XVII) i una matraca de fusta (segle XVIII)
> SANT ESTEVE DE PRULLANS
La menció més antiga es troba a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X (Prullianus). Pertanyia al pagus tollonensis. És un edifici del segle XII, d’una sola nau amb volta de perfil apuntat, construït al vessant de la muntanya. L’absis és ample i llis amb dues finestres de doble esqueixada i arc dovellat. La cornisa està decorada amb una ziga-zaga en forma de dent de serra imitant l’original de la qual només es conserva una peça. Amb posterioritat es construïren dues capelles i una sagristia, així com el campanar que tapa l’antiga entrada. Fou restaurada durant els anys setanta.
> SANT MAMET D’ANES
Apareix esmentada per primer cop a l’acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X. Pertanyia al pagus tollonensis. Es tracta d’una església d’una nau encapçalada per una absis semicircular i es correspondria amb una construcció del segle XII. Hi destaquen les dovelles de pedra tosca, entre els carreus calcaris del parament, i la porta feta en pedra rogenca. Es troba dins d’una propietat privada.
>SANTA MARIA D’ORDÈN
El segle X no apareix com a parròquia a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell, sinó com a referència geogràfica Taltemar ver Orden, i va ser una església filial de Talltendre fins a l’actualitat, que depèn de Bellver. Presenta una nau amb l’absis semicircular i una porta al migdia. El frontispici té un ull de bou i acaba amb una petita espadanya. L’edifici var ser reconstruït el segle XVII seguint la tradició romànica.
> SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE TALLTENDRE
Apareix esmentada per primera vegada a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X com Sancti Ascli de Talltendre o Taltenre. Pertanyia al pagus tollonensis. Es tracta d’una església del segle XII de planta rectangular d’una sola nau. L’absis és semicircular, de volta amb perfil apuntat i una torre campanar de cronologia incerta. La volta de la nau és producte d’una restauració tardana. Hom hi pot observar les restes d’una capella i de la sagristia adossades a la nau. La finestra és moderna, però no així la porta en degradació amb tres arcades de pedra calcària vermella, l’última de les quals simula una llinda i un timpà refosos. El frontispici té una petita finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada sobre la qual es recolza la petita torre campanar.
Contingut
Agregue a cualquier Web site
