El Tren Groc és la línia més especial i emblemàtica de la Catalunya Nord. El seu traçat enllaça Vilafranca de Conflent amb La Tor de Querol i es va construir per tal d'apropar l'Alta Cerdanya amb la capital de la Catalunya Nord, Perpinyà, a través del Coll de la Perxa. Com que un tren de via ampla no era possible (hauria calgut un túnel de més de 13 km entre Fontpedrosa i Sallagosa) es va construir un tren de via mètrica pel qual degut a les pendents, que són d'entre 40 i 60 mil·lèssimes, caldria tracció elèctrica en aquest cas proveïda mitjançant tercer carril a 850 volts. La línia es va posar en servei el 1910 entre Vilafranca i Montlluís, prolongada fins a La Guingueta el 1911 i La Tor el 1927. El traçat té una longitud total de 62 km. Els primers 28 km es desenvolupen a través del Conflent, on supera un desnivell de 1100 metres en els quals passa per diversos túnels i ponts, destacant els ponts de Sejourné i de Gisclard. Els altres 34 km són per la comarca de la Cerdanya, en els que la línia fa un munt de voltes per tal d'evitar les fronteres administratives i la població de Llívia. Abans d'arribar a la Cerdanya, la línia passa pel seu punt culminant a l'estació de Bolquera-Eina, que és l'estació més alta de la xarxa de la SNCF, a 1593 metres. Els trens que circulen per la línia són tretze automotors (Z100) de l'any 1909, renovats dos cops, amb una velocitat màxima de 55 km/h i divuit cotxes de viatgers, tots de color groc, entre els quals tenen molt èxit durant l'estiu els cotxes descoberts tipus jardinera. Més recentment s'han incorporat a la línia dos automotors Stadler (Z150) els quals hi fan un paper més aviat discret.
